ESPORLES I EL SEU ENTORN

Esporles és un municipi de Mallorca occidental, situat als vessants meridionals de la Serra de Tramuntana, entre els termes de Valldemossa, Palma, Banyalbufar i Puigpunyent. La densitat és de 89 h/km2.
Compta amb els nuclis d'Esporles, s'Esgleieta i les urbanitzacions de Ses Rotgetes i Es Verger.
La Vila situada al fons de la Vall d'Esporles, ocupa una superfície aproximada de 90,4 hes.
El relleu muntanyós (muntanyes i comellars), conflueixen majoritàriament a la Vall d'Esporles. Té la Cota màxima de 890 m. a l'Oest del terme, al vessant Oriental de la Mola de Planíssia, i la mínima (100m.) a l'extrem est, al torrent d'Esporles, que és el receptor de quasi la totalitat de les aigües superficials del terme.
La situació del poble a tan sols 14 km de Palma, nou de Valldemossa i poc més de Deià, Sóller, Fornalutx i les petites i encisadores cales de la Serra de Tramuntana, és sens dubte, un dels grans atractius d'Esporles.

La història dels actuals esporlerins té el seu inici l'any 1229 quan les tropes catalanes conqueriren la ciutat musulmana de Medina Mayurqa. Després de la conquesta començà el repartiment, Esporles correspongué al cavaller Nuno Sanç, el qual morí sense descendència i el terme municipal passà a la porció reial.
La Batlia d'Esporles estava formada per les valls de Banyalbufar, Superna, Bunyolí i Esporles. La població va anar concentrant-se als voltants de l'església Parroquial ja a finals del S. XIII, on tradicionalent es coneix per Vila Vella.
Esporles compartí una mateixa administració amb el Municipi de Banyalbufar fins a mitjan S XIX, encara que les relacions entre ambdues poblacions per tenir la seu de l'administració suposaren molts problemes al llarg dels segles.
El sistema Municipal estava en mans d'una junta de Prohoms: El Batle Reial, els Jurats, els Consellers i el Clavari.
L'Església, com a qualsevol poble medieval fou molt important, i era en realitat l'aglutinadora de tota la vida municipal. Tot indica que ben prest Esporles tengué alçada una església cristiana. La Parròquia d'Esporles va tenir tres esglésies sufragànies: Banyalbufar, S'Esgleieta i Establiments.
Els esporlerins participaren tant a la Revolta Forana de 1420 com a les Germanies de 1520.
L'economia bàsica durant tota l'època medieval i moderna fou l'agricultura.
En el segle XIX començà a canviar l'Estructura social i econòmica del Poble, a través del sorgiment d'una incipient indústria tèxtil, al 1870.
La Indústria tèxtil d'Esporles es convertí en una indústria capdavantera a l'illa. Va desaparèixer a principis dels anys seixanta.
La incipient industrialització afavorí en gran mesura l'organització del moviment obrer, que provocà la formació de grups republicans primer i del socialisme més tard. L'enfrontament entre conservadors i progressistes a nivell polític es manifestà durant la Segona República i la Guerra Civil. Esporles fou un dels pocs pobles que oposà resistència a l'aixecament contra la República.
Les conseqüències de la Guerra repercutiren amb més intensitat en aquest Municipi, donada la importància que tenia el moviment obrer. Amb la restauració de la Democràcia, els partits de Centre-dreta obtengueren majoria l'any 1977; aquest predomini es va mantenir fins les Generals de 1982, en què guanyaren les esquerres. Des d'aquest moment fins 1991, hi ha un clar predomini del PSOE. A partir de les eleccions de 1991 les esquerres es divideixen i es produeix un augment important del vot conservador afavorit per la creixent immigració de ciutadans.
Per a més informació veure www.ajesporles.net